Dades primàries o promitjos: el cost ocult d’un càlcul de carboni imprecís

Quan es calcula l’anàlisi de cicle de vida d’un edifici, hi ha dues maneres d’obtenir les dades dels materials: utilitzar valors mitjans de base de dades (dades secundàries) o utilitzar la informació real del fabricant, procedent d’una DAP (dades primàries). La diferència no és menor. 

Si un fabricant ha invertit en reduir la petjada del seu producte (per exemple incorporant materials reciclats, energia renovable o processos més eficients) però el càlcul de l’edifici fa servir el promig del sector, aquella millora desapareix del resultat. La conseqüència és un càlcul de carboni inflat que no reflecteix la realitat de l’obra i que penalitza, paradoxalment, els proveïdors que més han avançat. 

Per això la qualitat de la dada és un assumpte tècnic de primer ordre, no un detall. Treballar amb dades primàries permet un càlcul ajustat a la realitat, dona valor a l’esforç dels fabricants i ofereix a la propietat una xifra defensable davant d’auditors, inversors i administracions. La recomanació és prioritzar sempre que sigui possible la dada específica per davant del promig genèric.