El gran repte no és l’obra nova: és el parc ja construït

La demanda d’obra nova s’estabilitza, però el parc edificat existent és majoritàriament obsolet. Una part significativa de la població resideix en habitatges deficients, amb problemes de confort tèrmic i consums molt elevats. La fase d’ús dels edificis antics concentra de mitjana més del 80% de les seves emissions, de manera que intervenir-hi és la palanca de descarbonització més potent del sector. 

La rehabilitació integral va molt més enllà de l’aïllament tèrmic. Combina mesures passives, com l’orientació, l’envolvent o la ventilació natural, amb mesures actives més eficients i fonts d’energia renovable, i hi suma criteris de salut, accessibilitat, digitalització i economia circular. Una intervenció ben plantejada millora alhora la petjada, la factura energètica, el confort i el valor de l’immoble. 

Per a les empreses del sector, la rehabilitació representa una activitat intensiva en mà d’obra, distribuïda per tot el territori i amb un fort suport de fons públics. Per al teixit terciari i industrial, rehabilitar redueix costos operatius, revaloritza els actius i, quan s’intervé en els espais de treball, millora la productivitat i redueix l’absentisme.