Revisió 2025 de la Taxonomia UE: com afecta el flux de fons verds per a les empreses?

La taxonomia verda de la UE és un sistema de classificació dissenyat per definir quines activitats econòmiques poden considerar-se ambientalment sostenibles. El 2025 s’han impulsat actualitzacions clau que afecten els informes ESG, els criteris de finançament i l’alineament corporatiu.

“”, afirma l’equip d’Envolta Global.

Què és i per què és important?

  • La taxonomia estableix sis objectius ambientals: mitigació del canvi climàtic, adaptació, ús sostenible de l’aigua, economia circular i prevenció de la contaminació, protecció de la biodiversitat i dels ecosistemes.

  • Perquè una activitat sigui considerada “verda” ha de:
    o Contribuir de manera significativa a un d’aquests objectius.
    o No causar perjudici significatiu (DNSH, Do No Significant Harm) a altres objectius.
    o Complir amb els estàndards bàsics de drets humans i laborals.

  •  La taxonomia serveix per orientar les inversions cap a activitats veritablement sostenibles i evitar el greenwashing.

Novetats de la revisió 2025

  • · Al març de 2025, la Plataforma de Finances Sostenibles va publicar un document amb els canvis proposats per al nou acte delegat de la taxonomia, amb impacte directe en el reporting sota la CSRD i en la manera com s’avalua l’alineament.

     

  • Una de les recomanacions és simplificar l’enfocament DNSH (“No causar dany significatiu”), aclarint els càlculs, els KPI aplicables a la facturació o a les despeses de capital, i la presentació d’informes per a diferents tipus d’empreses (financeres vs no financeres).

     

  • Es remarca que la simplificació no pot interpretar-se com una rebaixa de les exigències: la taxonomia ha de continuar garantint que les inversions verdes siguin reals i materialment sostenibles.

     

  • A més, les directrius consideren facilitar l’accés de les pimes al sistema, amb metodologies adaptades i menys càrregues administratives.

Com condiciona el finançament sostenible per a les empreses

  • Bancs, fons i entitats financeres avaluaran projectes i empreses segons el seu grau d’alineament amb la taxonomia. Les activitats que no compleixin podrien tenir un cost de capital més elevat o un accés reduït al finançament ESG.

  • Relació directa amb el reporting ESG/CSRD
    Les empreses subjectes a la Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) hauran de demostrar en quina mesura les seves activitats estan alineades amb la taxonomia. Les novetats de 2025 poden modificar criteris de càlcul i llindars.

  • Major exigència en evidència i transparència
    No n’hi haurà prou amb declaracions genèriques; caldrà demostrar amb mètriques, evidències i documentació el nivell d’alineament concret segons els criteris de la taxonomia.

  • Redefinició de prioritats sectorials
    Els sectors amb més pes (energia, construcció, transport, manufactura) hauran d’adaptar-se amb més urgència, ja que representen una gran part de les emissions europees.

  • Risc reputacional i capital inversor condicionat
    Les empreses amb poc alineament tindran desavantatge davant de competidors millor posicionats, cosa que podria afectar la seva valoració ESG i l’accés a la inversió responsable.

Com podem ajudar-te?

Et guíem en sostenibilitat i cumpliment normatiu per a que el teu negoci creixi amb impacte i seguretat. 

[ACTUALITAT]

Implantació d’ISO 14.001 i empremta de carboni integral per a MECESA

July 26, 2025

Per a MECESA, la nostra proposta va ser implementar un sistema de gestió ambiental conforme a la norma ISO 14.001, acompanyat del càlcul de l’empremta de carboni (abast 1, 2 i 3) per integrar la sostenibilitat en l’operació diària.

Del model BIM al càlcul de carboni: digitalitzar per decidir millor

June 11, 2026

La digitalització del projecte no és només dibuixar en 3D. Connectar el model BIM amb el càlcul de cicle de vida permet veure l’impacte de cada decisió en temps real, quan encara es pot canviar.

La sostenibilitat que fa créixer el B2B

October 15, 2025

En molts mercats B2B, la sostenibilitat ha deixat de ser només un requisit de compliment per esdevenir un factor de competitivitat. Quan un producte o servei ajuda el client a reduir impacte (especialment en el seu Abast 3), la conversa passa de justificar preus a crear valor: millor accés, més quota i, en determinats casos, millor prima de preu.