El carboni de cicle de vida (whole life carbon) és la suma de totes les emissions que genera un edifici al llarg de la seva existència, des de la fabricació dels materials fins a la demolició i la gestió dels residus. Es divideix en dues categories: el carboni operacional, associat al consum diari de l’edifici (climatització, ventilació, il·luminació), i el carboni incorporat, contingut en la producció, el transport, la construcció i el final de vida dels materials. 

A mesura que els edificis nous són cada cop més eficients en la fase d’ús, el pes relatiu del carboni incorporat creix. En edificis d’obra nova d’alta eficiència pot arribar a representar la meitat de les emissions de tot el cicle de vida, una part que sovint queda fora del càlcul perquè s’ha generat abans que l’edifici entri en funcionament. 

La conseqüència pràctica és clara: les decisions que més condicionen la petjada d’un edifici es prenen en fase de disseny, quan encara es pot triar la forma, l’estructura, els materials i els sistemes. Per això l’anàlisi de cicle de vida ha de formar part de l’especificació inicial del projecte, i no ser un càlcul que es fa al final per justificar una certificació. Mesurar a temps és el que permet decidir.