Un model BIM ben estructurat conté la informació de tots els elements de l’edifici: quantitats de material, sistemes constructius, dimensions. Aquesta mateixa informació és la que necessita un càlcul d’anàlisi de cicle de vida. Connectar les dues coses permet estimar la petjada de carboni de l’edifici directament des del model i, sobretot, comparar alternatives de disseny mesurant-ne l’impacte abans de decidir. 

L’avantatge és el moment: si el càlcul de carboni s’integra al flux de treball digital, deixa de ser un informe que es fa al final per esdevenir una eina de decisió en fase de projecte, que és quan cada canvi té el màxim efecte sobre la petjada i sobre el cost. Aquí, com en tot càlcul de cicle de vida, la qualitat del resultat depèn de la qualitat de les dades: com més específiques siguin les dades dels materials, més fiable és l’estimació. 

La digitalització aporta també traçabilitat i coherència. Un únic model com a font de dades evita la fragmentació d’informació dispersa en fulls de càlcul i documents inconnexos, i facilita que el càlcul de carboni, la documentació per a certificacions i, en el futur, el Passaport Digital de Producte parteixin tots de la mateixa base verificada. És el pont natural entre l’enginyeria i la sostenibilitat de l’edifici.