La descarbonització d’un edifici comença per necessitar menys energia. Les anomenades mesures passives (l’orientació, la compacitat del volum, la composició i l’aïllament de l’envolvent, la protecció solar o la ventilació i la il·luminació naturals) aprofiten les condicions climàtiques de l’entorn sense consumir energia directament. Ben aplicades, poden arribar a reduir la demanda energètica d’un edifici fins a un 65%, augmentant les hores a l’any en què funciona amb consum gairebé nul. 

Per això aquestes mesures són prioritàries respecte de les actives. Un edifici mal orientat o mal aïllat obligarà sempre a sobredimensionar la climatització per compensar el seu mal comportament; en canvi, un edifici ben dissenyat des de l’origen necessita equips més petits, més barats d’instal·lar i de mantenir, i emet menys durant tota la seva vida útil. La decisió clau es pren al projecte, no a l’obra. 

Les mesures passives no eliminen del tot la necessitat de sistemes actius, però en redueixen molt la càrrega. La combinació òptima, primer reduir la demanda amb disseny i després cobrir-la amb equips eficients i fonts renovables, és el camí més directe i rendible cap a un edifici de baixes emissions. És, també, on una bona enginyeria marca la diferència respecte d’un projecte convencional.