La demanda d’obra nova s’estabilitza, però el parc edificat existent és majoritàriament obsolet. Una part significativa de la població resideix en habitatges deficients, amb problemes de confort tèrmic i consums molt elevats. La fase d’ús dels edificis antics concentra de mitjana més del 80% de les seves emissions, de manera que intervenir-hi és la palanca de descarbonització més potent del sector. 

La rehabilitació integral va molt més enllà de l’aïllament tèrmic. Combina mesures passives, com l’orientació, l’envolvent o la ventilació natural, amb mesures actives més eficients i fonts d’energia renovable, i hi suma criteris de salut, accessibilitat, digitalització i economia circular. Una intervenció ben plantejada millora alhora la petjada, la factura energètica, el confort i el valor de l’immoble. 

Per a les empreses del sector, la rehabilitació representa una activitat intensiva en mà d’obra, distribuïda per tot el territori i amb un fort suport de fons públics. Per al teixit terciari i industrial, rehabilitar redueix costos operatius, revaloritza els actius i, quan s’intervé en els espais de treball, millora la productivitat i redueix l’absentisme.