El carboni incorporat és el que es genera en l’extracció, la fabricació i el transport dels productes de construcció, més el que prové de la posada en obra i, finalment, del seu desmantellament. A diferència del consum energètic en ús, no es veu i no apareix a cap factura, però està igualment present a cada metre cúbic de formigó, a cada tona d’acer i a cada metre quadrat d’aïllament. 

Aquest impacte es pot reduir de manera notable amb decisions tècniques: triar materials de baixa petjada, optimitzar les seccions estructurals per fer servir menys massa, prioritzar productes amb contingut reciclat i escollir solucions que es puguin reutilitzar o reciclar al final de la seva vida útil. Alguns materials renovables, com la fusta d’origen sostenible, poden arribar a emmagatzemar més carboni del que emeten durant la seva producció. 

Per a un fabricant, conèixer i declarar la petjada dels seus productes mitjançant una Declaració Ambiental de Producte (DAP) deixa de ser un valor afegit opcional per convertir-se en un requisit de mercat: és el dato que prescriptors i constructores necessiten per justificar la petjada de l’edifici sencer.