L’estructura i l’envolvent concentren la major part del carboni incorporat d’un edifici, de manera que el material amb què es construeixen és determinant. Aquí entren en joc els materials biobasats: la fusta d’origen sostenible, per exemple, fixa durant el seu creixement més carboni del que emet la seva producció, de manera que actua com un magatzem temporal de CO₂ mentre forma part de l’edifici. 

Més enllà de la fusta, hi ha tot un ventall d’opcions per reduir la petjada dels materials: formigons amb addicions que substitueixen part del clínquer, acer amb alt contingut reciclat, aïllaments d’origen natural i productes dissenyats per ser desmuntats i reutilitzats. Cap d’aquestes opcions és universal; la millor combinació depèn del projecte, del clima i dels requisits estructurals, i és precisament on l’anàlisi tècnica aporta valor. 

Per als fabricants, la demanda de materials baixos en carboni és una oportunitat clara de diferenciació, sempre que puguin demostrar-la amb dades verificades. Per a prescriptors i constructores, conèixer la petjada real de cada alternativa permet decidir amb criteri i justificar la tria davant del client i de la normativa.