Reflexiones y noticias para avanzar hacia una sostenibilidad global y transformadora

La digitalització del projecte no és només dibuixar en 3D. Connectar el model BIM amb el càlcul de cicle de vida permet veure l’impacte de cada decisió en temps real, quan encara es pot canviar.

Les certificacions ambientals d’edifici han deixat de ser un distintiu voluntari per convertir-se en un criteri que pesa en licitacions, lloguers i valoració d’actius.

Mai hi havia hagut tants fons per descarbonitzar edificis, però la finestra dels fons europeus té data de caducitat. Conèixer els programes i tramitar-los bé marca la diferència.

No tots els materials sumen emissions. Alguns, com la fusta d’origen sostenible, emmagatzemen carboni. Triar bé el material és una de les decisions de més impacte de tot el projecte.

Abans de pensar en equips i instal·lacions, un bon disseny bioclimàtic pot reduir dràsticament la demanda energètica d’un edifici. És la mesura més rendible i, sovint, la més oblidada.

Mitigar les emissions ja no és suficient: els edificis que projectem avui hauran de funcionar en un clima més càlid i extrem. Descarbonització i adaptació són les dues cares del mateix repte.

Calcular la petjada d’un edifici amb valors genèrics de base de dades sobreestima l’impacte i amaga la millora real dels proveïdors. La precisió de la dada té conseqüències tècniques i econòmiques.

L’opció de menys carboni acostuma a ser l’edifici que no cal tornar a construir. La reutilització d’estructures i materials passa de ser una excepció a una estratègia de projecte.

Cada cicle de reforma d’una oficina genera una quantitat enorme de residus i de carboni incorporat. Dissenyar espais de treball amb criteris circulars és una via directa, i sovint poc explorada, de reducció.